v.
I. V. intr.
(1) S'enlaidir, enlaidir.
●(1869) EGB 159. il devient plus vilain, tr. «divaload a ra.»
●(1914) DFBP 194b. laidir, tr. «Divaloaat.»
(2) Perdre courage.
●(1907) AVKA 259. Diwallet na deufe o kalono da divalavât gan re dibi pe re eva.
(3) Devenir lent.
●(1895) GMB 188. tréc. divàla lent, indolent, divalavât, de venir lent.
●(1927) GERI.Ern 113. divalavât T[régor], tr. «devenir lent.»
II. V. tr. d. Enlaidir.
●(1890) MOA 205a. Défigurer, tr. «divalaoaat.» ●209b. Rendre de plus en plus vilain, tr. «divalaoaat, v. a. et n.»
●(1914) DFBP 119a. enlaidir, tr. «Divaloaat.» ●(1926) FHAB Here 379. ha banna pell diouto kement tra a c'hellfe he divaloat pe he faourât.