Devri

distroadañ / distroadiñ

distroadañ / distroadiñ

v.

I. V. tr. d.

A.

(1) Distroadañ ub. : faire perdre pied à qqn.

(1732) GReg 721a. Faire perdre pié à quelqu'un, tr. «Distroada ur re.»

(1838) CGK 35. Eul laër Mari a zistroadas.

(1977) PBDZ 761. (Douarnenez) distroadiñ, tr. «faire perdre pied à.»

(2) Démancher (un outil).

(1732) GReg 262b. Demancher, ôter le manche de quelque instrument, tr. «Distroada. pr. distroadet

B. sens fig.

(1) Distroadañ gevier =

(1925) FHAB Mae 162. rak krog emaer da zistroada o gevier. (...) distroadet gevier zo keit 'zo oc'h ober diazez dindano.

(2) Renverser (un gouvernement, etc.).

(1935) BREI 421/2b. distroada ar gouarnamant. ●(1977) PBDZ 761. (Douarnenez) distroadiñ, tr. «abattre.»

(3) Supplanter.

(1958) BAHE 16/9. marc'hadourezhioù eus pevar c'horn ar bed o tont da zistroadañ hor re.

(4) Enlever, supprimer.

(1958) LLMM 71/427. ha ne oa ket keal en amzerioù-se, da zistroadañ ar « Voie Romaine ».

II. V. intr. (en plt d'un outil) Perdre son manche.

(18--) SAQ II 143. troadet ho pal, mez distroada 'ra.

Ce site utilise des cookies pour son fonctionnement.En savoir plus...